Aquest cap de setmana, hem celebrat la Va Assemblea D’Esquerra Unida i Alternativa. En general, crec que els delegats i delegades, així com les persones convidades, ens n’enduem una bona sensació. Dels diferents aspectes que se’n podrien destacar, en voldria remarcar els següents, fruit d’unes primeres impressions encara poc reflexionades.
En primer lloc, la centralitat del Món del Treball, tant pel que fa a la proposta programàtica, com pel que fa a la composició de la militància. La relació orgànica, i no només com a interlocutors, amb la classe treballadora és una garantia per tal de no perdre el pols de les preocupacions reals del poble de Catalunya. La intervenció final del company Dani Alfonso de Nissan, acompanyat dalt de l’escenari per companys i companyes de moltes de les empreses que actualment estan plantejant expedients de regulació, no va ser més que la visualització simbòlica del seu protagonisme al llarg de tot el cap de setmana.
En segon lloc, el caràcter unitari. Realment, resulta alleujant i esperançador comprovar com s’han superat en el si d’EUiA els vells esquemes de “govern i oposició” entre les diferents sensibilitats. Com va assenyalar el mateix Jordi Miralles en la seva intervenció final, l’alt consens obtingut en tots els documents i en l’elecció del nou Consell Nacional no pot qualificar-se de “vot a la bulgara” sinó més aviat de “vot a la catalana”. Un “vot a la catalana” que es concreta en qüestions com el fet que de les 700 esmenes presentades, 680 s’han incorporat tal quals o de forma transaccionada. Es tracta per tant, d’un nou avenç que omple una mica més de significat la idea de “moviment sociopolític de base programàtica”. Confiem que aquest “canvi de cicle” pugui contagiar-se també el proper cap de setmana a l’Assemblea Federal d’Izquierda Unida.
En tercer lloc, a l’Hotel Barceló Sants hem vist una organització viva. Aquest potser és el punt més important i el més difícil d’explicar. Moltes, moltes cares noves, la majoria joves. Molts companys i companyes presents i actives en les organitzacions socials i culturals dels seus barris, de les seves poblacions. I, en la majoria dels casos, una discussió apassionada recolzada en un coneixement directe de les problemàtiques a debat.
Finalment i per tal de no caure en actituds triomfalistes, dues tasques fonamentals pendents. D’una banda dotar de concretesa i viabilitat a curt i mig termini les propostes davant la crisi econòmica i també les alternatives a les propostes del Govern d’Entesa amb les quals hi ha desacord. De l’altra, acabar de consolidar el caràcter de moviment de l’organització i reforçar la participació i la capacitat de decisió del conjunt de la Gent d’EUiA.
En primer lloc, la centralitat del Món del Treball, tant pel que fa a la proposta programàtica, com pel que fa a la composició de la militància. La relació orgànica, i no només com a interlocutors, amb la classe treballadora és una garantia per tal de no perdre el pols de les preocupacions reals del poble de Catalunya. La intervenció final del company Dani Alfonso de Nissan, acompanyat dalt de l’escenari per companys i companyes de moltes de les empreses que actualment estan plantejant expedients de regulació, no va ser més que la visualització simbòlica del seu protagonisme al llarg de tot el cap de setmana.
En segon lloc, el caràcter unitari. Realment, resulta alleujant i esperançador comprovar com s’han superat en el si d’EUiA els vells esquemes de “govern i oposició” entre les diferents sensibilitats. Com va assenyalar el mateix Jordi Miralles en la seva intervenció final, l’alt consens obtingut en tots els documents i en l’elecció del nou Consell Nacional no pot qualificar-se de “vot a la bulgara” sinó més aviat de “vot a la catalana”. Un “vot a la catalana” que es concreta en qüestions com el fet que de les 700 esmenes presentades, 680 s’han incorporat tal quals o de forma transaccionada. Es tracta per tant, d’un nou avenç que omple una mica més de significat la idea de “moviment sociopolític de base programàtica”. Confiem que aquest “canvi de cicle” pugui contagiar-se també el proper cap de setmana a l’Assemblea Federal d’Izquierda Unida.
En tercer lloc, a l’Hotel Barceló Sants hem vist una organització viva. Aquest potser és el punt més important i el més difícil d’explicar. Moltes, moltes cares noves, la majoria joves. Molts companys i companyes presents i actives en les organitzacions socials i culturals dels seus barris, de les seves poblacions. I, en la majoria dels casos, una discussió apassionada recolzada en un coneixement directe de les problemàtiques a debat.
Finalment i per tal de no caure en actituds triomfalistes, dues tasques fonamentals pendents. D’una banda dotar de concretesa i viabilitat a curt i mig termini les propostes davant la crisi econòmica i també les alternatives a les propostes del Govern d’Entesa amb les quals hi ha desacord. De l’altra, acabar de consolidar el caràcter de moviment de l’organització i reforçar la participació i la capacitat de decisió del conjunt de la Gent d’EUiA.
3 comentaris:
al conjunt de la Gent Amiga d'EUiA :)
Als 80, ja va liquidar grups pròxims a l'EI, he sentit dir. xD
Vau parlar alguna cosa de caminar cap a una autodeterminació més potent a Catalunya? M'alegra que tingueu noves cares i que l'esquerra es mogui, però voldria saber alguna cosa d'això. De tenir present algun tipus de via cap a un altre model d'Estat. És que sense un avenç en aquesta qüestió sembla que falta quelcom.
Anna
Publica un comentari