A vegades quan des de les esquerres declarem la lluita al neoliberalisme, sembla que ens referim a un enemic abstracte, a una visió del món, i que situem la confrontació en el terreny idealista. Per sort - o per desgràcia - els fets ens retornen a la concreció de l'impacte que les receptes neoliberals poden tenir sobre les nostres vides quotidianes.
L'Àngels Martínez (a qui aprofito per felicititar pels seus esforços per generar debat col·lectiu a la roigesfera), va ser l'encarregada d'introduir fa més d'un any, unes jornades sobre la situació industrial a Catalunya, organitzades pel PCC. En elles, ens advertia, entre d'altres qüestions, que el gran capital financer que dirigeix en aquests moments la construcció europea, tenia els ulls posats en els fons de pensions. La gestió d'aquests enormes recursos, que són fruit de les contribucions de milions de treballadors i treballadores, obriria la porta a àmplies possibilitats especulatives. Ens alertava també de l'enorme risc que la privatització d'aquests diners podria tenir sobre la garantia d'un futur segur de milions de persones.
Doncs bé, ahir el ministre Solbes ens informava de la decisió de "privatitzar la gestió de part del Fons de Reserva de la Seguretat Social. La reforma preveu que el fons, que té la funció de pagar les pensions en cas d'una crisi del sistema, inverteixi una porció del seu patrimoni a la Borsa. Solbes va precisar que seria sempre un percentatge petit, al voltant d'un 10%". (El País, 13-06-2007).
Crec que l'important no és si el percentatge és gran o no, sinó el fet que aquesta decisió respon als interessos d'una classe ben determinada. Per si en quedessin dubtes, aquest matí al butlletí econòmic dels "Matins" de TV3, ens explicaven que els valors "segurs" sobre els quals es podrien invertir aquests diners, serien els de Telefònica o els dels grans bancs.
O els treballadors i les treballadores i les esquerres reaccionem aviat, o en breu, haurem d'afegir a les inseguretats de la precarietat laboral i de la inaccessibilitat a un habitatge, la inseguretat de sobreviure després de la jubilació.
L'Àngels Martínez (a qui aprofito per felicititar pels seus esforços per generar debat col·lectiu a la roigesfera), va ser l'encarregada d'introduir fa més d'un any, unes jornades sobre la situació industrial a Catalunya, organitzades pel PCC. En elles, ens advertia, entre d'altres qüestions, que el gran capital financer que dirigeix en aquests moments la construcció europea, tenia els ulls posats en els fons de pensions. La gestió d'aquests enormes recursos, que són fruit de les contribucions de milions de treballadors i treballadores, obriria la porta a àmplies possibilitats especulatives. Ens alertava també de l'enorme risc que la privatització d'aquests diners podria tenir sobre la garantia d'un futur segur de milions de persones.
Doncs bé, ahir el ministre Solbes ens informava de la decisió de "privatitzar la gestió de part del Fons de Reserva de la Seguretat Social. La reforma preveu que el fons, que té la funció de pagar les pensions en cas d'una crisi del sistema, inverteixi una porció del seu patrimoni a la Borsa. Solbes va precisar que seria sempre un percentatge petit, al voltant d'un 10%". (El País, 13-06-2007).
Crec que l'important no és si el percentatge és gran o no, sinó el fet que aquesta decisió respon als interessos d'una classe ben determinada. Per si en quedessin dubtes, aquest matí al butlletí econòmic dels "Matins" de TV3, ens explicaven que els valors "segurs" sobre els quals es podrien invertir aquests diners, serien els de Telefònica o els dels grans bancs.
O els treballadors i les treballadores i les esquerres reaccionem aviat, o en breu, haurem d'afegir a les inseguretats de la precarietat laboral i de la inaccessibilitat a un habitatge, la inseguretat de sobreviure després de la jubilació.
2 comentaris:
No en sabia res, no he sentit la notícia, i llegir això m'espanta molt. Sembla que cada dia que passa hi ha una involució més gran de l'anomenat (no sé si ben anomenat o no) estat del benestar. El cas és que les moltes o poques seguretats que hi havia rere aquest nom, cada cop es van fent més petites. Em pregunto amb quin dret creuen els polítics que poden prendre impunement aquesta decisió. No ens han preguntat, i els diners i el futur són nostres.
Cada cop això se sembla més als EUA, on si ets pobre, o simplement de classe modesta, no pots ni estar malalt.
És indignant.
Anna
L'anunci de Solbes es escandalós!! Es juguen literalment els calers de la nostra jubilació a la borsa? Increïble...
Publica un comentari