Enceto avui una breu sèrie d'entrades, amb les quals m'agradaria comentar l'article de l'Andrés Querol: "Esquerra transformadora i democracia".
Com a prèvia diré que parteixo del prejudici de la defensa de la plena democràcia en els seus tres nivells: social, participatiu i representatiu. Per a mi cap d'aquests aspectes és prescindible, i per tant, a l'hora d'emetre judicis sobre el caràcter democràtic d'una societat ho faig des d'aquesta globalitat.
Dit això, voldria iniciar referint-me al que ens diu l'Andrés sobre les experiències del socialisme real. En aquest sentit em sembla que és massa condescendent o poc crític amb el sistema polític i econòmic soviètic. Potser és una mica simplista atribuir-ne el fracàs quasi exclusivament a la dictadura de partit. Crec que es podrien apuntar uns quants elements més pels quals el sistema va col·lapsar, sense permetre corregir-ne els defectes.
En primer lloc, la confusió entre propietat social i propietat estatal centralitzada va burocratitzar l'economia, no la va fer totalment democràtica i li va restar eficiència i dinamisme. Avui en dia, efectivament sabem més coses, com per exemple que no hi ha cap motiu perquè al costat de la planificació pública dels sectors estratègics, no hi puguin haver altres formes de propietat (municipals, cooperatives, inclús petites i mitjanes empreses...).
En segon lloc, un altre error econòmic. La socialització de la plusvàlua no es va utilitzar per invertir en sectors productius, sinó en d'altres com el de l'armament, arran de la guerra freda. De manera que no es pot dir que el benefici social del treball acabés recaient efectivament sobre els seus legítims propietaris i a més un país amb importants recursos i potencialitats agràries, no era capaç de garantir l'autonomia alimentària.
En tercer lloc, més enllà del nombre de partits, no es van oferir mecanismes per a la participació democràtica directa, per a la gestió del poder per part del poble. Els soviets van quedar buits de contingut, i van perdre el seu caràcter inicial de marcs d'organització i mobilització al voltant de l'activitat humana.
En quart lloc, es va produir un estancament del pensament emancipador, i es va voler fer teoria del que eren caràcterístiques i solucions històriques concretes. Així va aparèixer la idea de "model" que calia exportar a la resta de països i l'esquerra revolucionària mundial també en va pagar les conseqüències.
Podríem seguir, però crec que aquests elements, poden ajudar a tenir una visió de conjunt sobre l'experiència de la URSS i a no reduir-ne el fracàs, a un element com el del partit únic, que si bé també hi va contribuir, hagués pogut corregir-se si la resta de les potes haguessin estat sòlides.
(Continua)
Com a prèvia diré que parteixo del prejudici de la defensa de la plena democràcia en els seus tres nivells: social, participatiu i representatiu. Per a mi cap d'aquests aspectes és prescindible, i per tant, a l'hora d'emetre judicis sobre el caràcter democràtic d'una societat ho faig des d'aquesta globalitat.
Dit això, voldria iniciar referint-me al que ens diu l'Andrés sobre les experiències del socialisme real. En aquest sentit em sembla que és massa condescendent o poc crític amb el sistema polític i econòmic soviètic. Potser és una mica simplista atribuir-ne el fracàs quasi exclusivament a la dictadura de partit. Crec que es podrien apuntar uns quants elements més pels quals el sistema va col·lapsar, sense permetre corregir-ne els defectes.
En primer lloc, la confusió entre propietat social i propietat estatal centralitzada va burocratitzar l'economia, no la va fer totalment democràtica i li va restar eficiència i dinamisme. Avui en dia, efectivament sabem més coses, com per exemple que no hi ha cap motiu perquè al costat de la planificació pública dels sectors estratègics, no hi puguin haver altres formes de propietat (municipals, cooperatives, inclús petites i mitjanes empreses...).
En segon lloc, un altre error econòmic. La socialització de la plusvàlua no es va utilitzar per invertir en sectors productius, sinó en d'altres com el de l'armament, arran de la guerra freda. De manera que no es pot dir que el benefici social del treball acabés recaient efectivament sobre els seus legítims propietaris i a més un país amb importants recursos i potencialitats agràries, no era capaç de garantir l'autonomia alimentària.
En tercer lloc, més enllà del nombre de partits, no es van oferir mecanismes per a la participació democràtica directa, per a la gestió del poder per part del poble. Els soviets van quedar buits de contingut, i van perdre el seu caràcter inicial de marcs d'organització i mobilització al voltant de l'activitat humana.
En quart lloc, es va produir un estancament del pensament emancipador, i es va voler fer teoria del que eren caràcterístiques i solucions històriques concretes. Així va aparèixer la idea de "model" que calia exportar a la resta de països i l'esquerra revolucionària mundial també en va pagar les conseqüències.
Podríem seguir, però crec que aquests elements, poden ajudar a tenir una visió de conjunt sobre l'experiència de la URSS i a no reduir-ne el fracàs, a un element com el del partit únic, que si bé també hi va contribuir, hagués pogut corregir-se si la resta de les potes haguessin estat sòlides.
(Continua)
3 comentaris:
Vull agrair a l'Àngels les seves consideracions sobre la gestió de la plusvàlua a la URSS, que m'han permés afinar una mica més el tret.
Tot i que a diferencia de els causes que has donat molt encertadament, no es potser una causa directa, si que es almenys una indirecte: el colapse artistic i cultural.
Les transformacions socials van acompanyades, d'un moviment artistic i cultural que pren partit per aquesta transformacio.Aquest moviment artistic es constitueix suposa, un trencament respecte a la concepcio de bellesa hegemonica en la societat precedent, i per tant es constitueix en vanguardia cultural.
No entrarem a citar-ne exemples, pero si que pot ser interessant que agafeu qualsevol cas de transformacio social del segle XX i veure si es valida o no aquesta idea.
A la Unio Sovietica, van ser els realistes els que van exercir aquest paper cap al 1917. L'error va ser justament pretendre canonitzar aquesta vanguardia cultural durant els decennis posteriors rebutjant als nous moviments que es van succeir com l'impressionisme, el surrealisme, el dadaisme o el cubisme.
Aixi la Unio Sovietica va perdre el suport de bona part d'artistes tant de la mateixa Unio Sovietica com a nivell internacional.
Un dels exemples mes durs, es possiblement el del Partit Comunista Frances,que va comptar en el seu moment amb el suport de la vanguardia surrealista francesa i el va anar perdent (malgrat excepcions com Aragon)com a consequencia del seu posicionament vers el PCUS.
Per sort, sembla que altres processos com el Cuba, si que han sigut capacos de donar suport a les diferents vanguardies culturals i artistiques que han sorgit despres de la revolucio de 1959, com ho demostra, amb particular forca, la seva escena musical.
No sé, jo tinc la sensació que es van equivocar en general
- En la forma de l'estat
- En l'economia
- En la cultura
- ...
Un desastre, francament
Publica un comentari